Categorías
-¡Guerra (clamó un profesor) a la manuelense banda!- -¡Guerra!- grita otro que anda haciéndose el superior. Y cual si fuera un honor, todos, con saña cruel, han escrito en su cartel esta frase tremebunda: “¡Guerra, guerra, y que se hunda esa Banda de Manuel!” Hui comença el certamen de bandes Ciutat de València i considere curiós compartir este document. La meua mare, com qualsevol mare, guarda tot l’inimaginable i així, no fa molt temps vaig descobrir esta xicoteta joia. Es tracta d’un text en forma de poesia que com diu el títol està dedicada al poble de Manuel i la seua banda, i que va ser llegida després del banquet celebrat a Les Salines allà per l’any 1931, aproximadament. Transcric el text íntegrament però primer us pose en situació. La banda de Manuel va participar en un concurs a Xàtiva però es fa al·lusió a la seua participació en el certamen de València de 1927 on van tocar «France» com a obra lliure. (però eixa història mereix una entrada per si sola). Desconec qui era Joaquin Lemos. Moltes coses no han canviat tant, entre elles la disconformitat amb les decisions del jurat quan són en contra. AL PUEBLO DE MANUEL Y SU BANDA Poesía leída después del banquete celebrado en “Les Salines” conmemorando la descarada parcialidad del Jurado en la Fiesta del Pasodoble celebrada en Játiva. Oigo, Manuel, tu aflicción, y escucho el triste concierto que por causa de un entuerto vocifera la opinión. Por doquiera se oye el son de alabanzas merecidas, a voz en grito tenidas por toda clase de gente, que proclama muy ferviente tus victorias obtenidas. Lloras porque no te dieron el premio que mereciste, y tú poseer creiste porque mucho te aplaudieron. Los mismos que te temieron tratan de desprestigiarte, y haciendo por despeñarte y burlando a la opinión, otorgan el galardón haciendo mofa del arte. Siempre en lucha desigual cantan tu invicta arrogancia tu interpretación de “Francia” en Concurso Regional. En aquel gran festival que yo con cariño añoro, sonó “La Torre del Oro” con tanta melódica, tanta, que el público se levanta en un aplauso sonoro. ¡Y aún hubo un pobre jurado que osó profanar tu nombre!… Permíteme que me asombre de todo lo allí pasado. Si ellos te han menospreciado, puedes muy fuerte decir que cuando quieran oir música como está escrita, bien poco se necesita, pueden a Manuel venir. -¡Guerra (clamó un profesor) a la manuelense banda!- -¡Guerra!- grita otro que anda haciéndose el superior. Y cual si fuera un honor, todos, con saña cruel, han escrito en su cartel esta frase tremebunda: “¡Guerra, guerra, y que se hunda esa Banda de Manuel!” La Virgen, con patrio ardor, ansiosa salta del lecho, y desde el niño de pecho hasta el viejo labrador, todo el pueblo, con amor, a su Banda glorifica, y le ayuda, y bien se aplica por hacer cuan puede y más, diciéndole así: ¡jamás te olvida tu patria chica! Y empieza a oírse los sones, y el viejo Nelet se crece, y la Musical parece un vivero de ilusiones. Hay muy buenas intenciones, las academias abundan. Todos los músicos fundan su ideal en tocar bien, y por doquiera se ven ansias que en tal fin redundan. ¡Noble banda de Manuel que siempre tuviste mucha gala en presentarte a la lucha sin mentir en tu papel; sigue tu consigna fiel, sé modesta y no altanera, pues siendo de esta manera, con Godofredo y su arte, ya no volverá a pisarte otra Banda forastera! JOAQUÍN LEMOS (Fecha aprox.1931)
Oh Fortuna, velut luna, statu variabilis, semper crescis aut decrescis.. (de “Oh Fortuna, Imperatrix Mundi”. Carl Orff) A hores d’ara quasi tots sabeu que l’Agrupació Musical de Beneixida, (de la que soc director des de la seua creació) va aconseguir el passat dissabte dia 28 la Menció d’Honor en la Secció Tercera del Certamen de la Diputació Provincial de Valencia, secció en la que participava per primera vegada després dels èxits en la Quarta en 2014. Així que vaja per davant el major dels reconeixements cap als meus músics i la meua junta directiva, vertaders herois d’aquesta aventura que va començar ara fa 18 anys; sabeu que vos estime molt. No vaig a destacar a ningú perquè estiguereu tots enormes, fins i tot els que ens seguieu des de Suïssa. Com no, el meu agraïment i el de tota la societat a Hugo Chinesta per la seua implicació en aquest projecte, per acoplar-se perfectament a aquest equip i per la seua validesa i sapiència més que demostrada a l’hora de composar una meravella musical titulada “Taj Mahal” que estrenàrem com a obra lliure. Tampoc voldria oblidar-me de les bandes i directors participants en aquest certamen i en especial de les de Catadau i la Carrera de San Lluis, incloses en la nostra secció i que també feren un gran treball i tingueren una gran actuació. Això si, no puc deixar l’oportunitat que em dona aquest moment i aquest post per reivindicar el treball dels directors de bandes de música que desenvolupem, en la majoria dels casos, aquest ofici amb passió i entrega, un ofici sense cap (o poca) regularització i cada dia menys reconegut i més maltractat. Dignificar-lo i posar-lo en el lloc que en èpoques passades tenia és treball de tots els que formem part d’aquest món. Fa 26 anys que pujava per primera vegada a l’escenari del Palau per participar en un certamen, molta aigua i molts cabells han caigut des d’aquell dia. La Fortuna, variable com la lluna, (com deia Carl Orff) ara ens ha enlairat i altres vegades ens ha enderrocat, però l’esperit i la voluntat de fer música el millor possible ha continuat si més no intacte. Per acabar vos diré que de totes les dedicatòries que m’han escrit en la partitura, la que més m’ha impactat en aquesta ocasió és la d’un músic que em desitja felicitat, i sentencia que: “soc un dels pocs afortunats que treballa en allò per al que estava predestinat.” Malgrat que no crec en el destí és una de les coses més boniques que m’han dit mai.
Si, hem guanyat el Primer premi de la primera secció en l’entrada de bandes de les Festes d’Ontinyent.
Orgullós d’anar davant de la Unió Musical Llanera de Ranes
Esta «investigació» va començar per una consulta de l’amic Jack, de las Cigarreras de Sevilla.
Con la excusa de que hoy comienza el certamen me he propuesto recordar y escribir cómo eran mis certámenes cuando era niño, a finales de los años 70 (que ya ha llovido aunque no tanto). Lo hago con una entrañable nostalgia y un poco de tristeza, ya que algunos de los citados ya hace un tiempo que desgraciadamente no están entre nosotros.
El passat diumenge 16 de febrer vaig ser invitat a dirigir ‘Fonèvol’ en el concert del migany de l’Agrupació Musical d’Ontinyent. Un honor formar part del cartell de compositors convidats, autors a qui admire com Saül Gómez Soler , Rafael Mullor Grau , Ramon Garcia Soler , Mario Roig Vila , Juan Carlos Sempere Bomboí , Ferran sanchis, Ruben Penadés i Israel Tormo. Gràcies també a Alvaro Gómez, director de l.’Agrupació. La banda va sonar fantàstica.
