Quina nit tan especial la viscuda anit en la Gala del 75 aniversari de la filà Pirates d’Oliva. Dos estrenes: «En roig i negre», la marxa pirata-himne composta per la celebració d’eixos 75 anys i el pasdoble fester «Bolinches i Potables», regal dels nebots als més veterans de la família, Alfredo, Andrés i Isa. Gràcies per pensar en mi per posar músic a aquestes celebracions. Aprofite per felicitar a tota la familia pirata per aquestos 75 anys d’existència . També al cor participatiu que tant bé ho feren, a Benjamin Brines per escriure la lletra i a tots els components de la filà perquè després de 20 anys de relació amb ells podem dir que cada dia que anem ens tracten amb més carinyo i estima. Per altra part, compartir unes hores amb l’Atmkband Atom és un honor i comprovar que continuen sent unes màquines de tocar és simplement emocionant. Algún dia algú escriurà la seua història. No vull acabar sense fer una menció especial per a Pep Fenollar, ja ho saviem però ahir ens va demostrar una vegada més lo gran que és. Molts ànims.

Con la banda «Ciudad de Oviedo» en el Auditorio Príncipe Felipe de Oviedo y bajo la dirección de David Colado.

Me hace mucha ilusión compartir esta información porque, como veis, el calendario de estrenos sinfónicos para los próximos meses es una locura. No resulta sencillo estrenar este tipo de composiciones y si además lo es con unas de las mejores bandas españolas, o europeas me atrevería a decir, pues podréis entender mas fácilmente mi satisfacción. Quiero agradecer especialmente el interés y la confianza de los grandes directores que estarán al frente de estos estrenos, garantía de éxito asegurado. Gracias a David Colado, Juan Miguel Romero, Jose Enrique Martínez, Maxi Santos y Nico Logghe. En este adelanto solo quiero nombrar los proyectos para en sucesivos posts ir desgranando la información de cada una de las composiciones.  Comenzamos: «Astur, el espíritu de las montañas» con la Banda Ciudad de Oviedo. «A lenda de Ith» con la Banda Municipal de A Coruña. «Ronda de bruixes» con la Banda Municipal de Palma de Mallorca en la segunda interpretación después de su estreno y primera vez por una banda profesional. «Flamenco» con la Lira de Pozuelo «Cabrera» con la banda de la Federació Balear de Bandes de música «The Belgica expedition» con la Houtlands Harmonieorkest de Torhout, Belgium. Espero poder asistir a todas ellas.      

El passat dissabte 28 de febrer celebràrem un concert extraordinari on tinguerem l’honor de comptar amb la presència del compositor i director Pepe Vélez. L’esglèsia es va omplir de gom a gom per escoltar el programa escollit. «Siempre la esperanza» de Espinosa de los Monteros, «Lux peregrina» d’Azael Tormo, «A tí..Manué» de Puntas i «La madrugà» d’Abel Moreno sonaren en la primera part. Ja en la segona el protagonisme va ser per a Vélez qui va dirigir la banda de forma magistral en les seues composicions: «Pasos murcianos», «Mesopotamia», «Lágrimas del cielo», «Alma» i com no, «Jerusalem». El públic de peu va ovacionar la banda i els seus directors. Comparteixc una part de la presentació, una reflexió molt interessant de Laura al voltant de la música i de les creences. «La música que anem a interpretar en el concert de hui forma part d’una de les tradicions més profundes i emotives de la nostra cultura: la marxa procesional. Aquestes composicions naixen directament de l’acte religios i estan pensades per acompanyar un moment de fe. Significa açò que sols els creients poden sentir-se identifcats en escoltar-la? La resposta és no. La música te una capacitat única, la d’emocionar abans que intervinga la raó. Una marxa pot commoure tant al creient fervorós com a qui simplement aprecia la tradició o la bellesa musical. La música ens uneix amb el seu llenguatge universal, despertant records compartits, transformant espais en una experiencia comú. En aquest concert, interpretat dins de l’església, la marxa deixarà de ser sols un acompanyament i es convertirà en missatge. Perque la música no imposa creencies, pero si crea un espai on les persones poden trobarse. Esperem que gaudiu del concert i que més enllà de possibles diferències creem a través de la música un punt d’encontre.»

En el Auditorio Nacional, asistiendo al concierto de la banda del Ejercito del Aire y del Espacio. Gracias a la banda de la Unidad de Música del Mando Aéreo General por su invitación y por confiar conmigo en la elaboración de buena parte del programa. Así he realizado dos nuevos arreglos del Anthem y Danger Zone de Top Gun y una suite de Interstellar. También la adaptación para banda sinfónica de dos cuadros del espectáculo Querencia con coreografia de Antonio Najarro y música de Moises Sànchez. Gracias especialmente a Antonio F. Palomino y a su director el teniente coronel Ramón Benito por confiar en mi trabajo una vez más. Y a los músicos por compartir el ensayo y un fantástico cachopo. Queda pendiente un post sobre las excelentes bandas militares profesionales que hay en España, como esta mismo, 70 musicazos y su poca visibilidad. con Antonio Najarro, bailarin y exdirector del Ballet Nacional.

«Petra, la ciudad perdida» ha sido la primera obra de estudio en el Curso de dirección con los profesores Carlos Garcés y Saül Gómez. Para una mejor comprensión de la misma he realizado dos clases online de análisis formal y de problemas técnicos que puedan aparecer en la misma. También estuvimos en el ensayo de la Banda Simfònica d’Ontinyent para realizar las prácticas de dirección. Así que muchas gracias a los maestros por pensar en mi música y a Jordi Soler, director de la b. s. d’Ontinyent por tratarnos siempre tan bien.

El passat dissabte 4 d’octubre vaig fer triplet de director-compositor. Primerament al capdavant de la Unió Musical Llanera de Ranes, obrint el desfile de la II trobada de bandes de La Costera que es celebrà en Moixent interpretant ‘Saoro, Rei d’Aragó’. Després a la IV trobada de bandes de La Vall de Càrcer  amb la Agrupació Musical de Beneixida tocant ‘Pelayo’ i com no, amb la banda amfitriona, la Unió Musical de Gavarda amb el pasdoble ‘Origen’ d’ Alex Mar Vi. Després vaig ser l’encarregat de dirigir totes les bandes juntes en l’acte de cloenda on s’estrenà ‘A la vora del Xúquer’ , un pasdoble amb temes valencians que he compost per a l’ocassió, junt amb altres peces.

Con la banda Eco Edificante

Que el concert a Issime ha sigut increïble? SÍ. Que era l’excusa perfecta per al viatge que ens hem pegat? També Serà impossible no tindre ressaca emocional després d’estos 4 dies inoblidables al nord d’Italia, tots junts com una gran família On els riures, les cançons, els passejos, els piques al futbolí i les llargues migdiades al bus han coronat, sens dubte, el Mont Blanc Que açò siga només el principi de moltes més aventures compartides, de més concerts, més viatges i més històries que ens unixen un poc més cada volta Perquè quan les coses es fan amb cor, tot ix millor. Quina sort formar part d’aquesta agrupació musical   El concert a Issime no es va quedar arrere L’aire respirava música i germanor, i les dues bandes vam fer sonar les nostres ànimes com mai. La terreta va parlar amb veu pròpia entre muntanyes italianes, deixant una empremta que el temps no esborrarà. Gràcies, @_increscendo_, per fer possible aquest encontre tan especial. Junts vam teixir un record que ens acompanyarà sempre, un d’eixos moments que marques ben gran en la llista de les coses que donen sentit a tot Text: Paula Martínez